jueves, 2 de junio de 2011

NOTICIAS DE SILVIA BEL

Avui he obert la bústia i no he trobat cap factura ni rebut! Hi havia un paquet estret i tot semblava indicar que hi havia un llibre. Com que esperava rebre el de Lluís Calvo i Jordi Valls, “L’última oda a Barcelona”, no m’he quedat molt sorpresa. Però quan l’he obert he vist que era el llibre “Siaman Gorina”, d’Encarna Sant Celoni, qui feia temps m’havia dit que me l’enviaria. El cor m’ha bombejat fort quan he vist que el llibre estava acompanyat d’UNA CARTA ESCRITA A MÀ!
Gràcies, Encara, per regalar-me aquest viatge en el temps!
Des d’aquí reivindico la correspondència pausada i romàntica, lluny dels e-mails.
I a vosaltres, fa quant que no us escriuen una carta com aquesta?

Resseguint el vers de la Pizarnik: “he deixat el meu cos vora la llum…“.
Una iniciativa del Centre de Dona i Literatura de la UB.

Gebre als ulls


GEBRE ALS ULLS
Aquest matí he descobert
com et lliscava,
parpella avall,
una solitària llàgrima.

I m’he quedat contemplant
l’imperceptible camí
que recorria
abans de caure al buit.

Llavors, m’he apropat
cautelosament
amb el dit índex,
per fregar-la
com si fos una bombolla.

– Està freda, t’he dit.

I m’he guardat per a mi
que aquell minúscul plor
era el gebre de la teva nit.

No hay comentarios: